Quant costa restaurar un quadre a Barcelona?

Quant costa restaurar un quadre a Barcelona?

El preu de restaurar un quadre depèn molt menys de la mida del que sembla: dues pintures de les mateixes dimensions poden necessitar intervencions completament diferents.

Pots demanar un pressupost per al teu quadre EN AQUEST ENLLAÇ.

Per calcular el cost d’una restauració necessito entendre no només quins danys són visibles, sinó també com està construïda l’obra, quines intervencions ha tingut anteriorment i com reaccionen els seus materials.

Una pintura no és simplement una capa de color sobre una tela. És una estructura formada per diversos estrats: suport, preparació, capa pictòrica, possibles veladures i vernís. A més, en una obra antiga hi pot haver materials afegits durant restauracions anteriors. Tots envelleixen de manera diferent i poden reaccionar de manera distinta a la humitat, la calor, els adhesius o els sistemes de neteja.

Per això, abans de parlar del preu, hi ha diverses coses que necessito comprovar.

Ja s’ha restaurat el quadre anteriorment?

Aquesta és una de les primeres preguntes.

En moltes pintures antigues hi trobo pedaços, repintades, adhesius, vernissos o fins i tot una segona tela col·locada durant una restauració anterior.

Una intervenció antiga ben feta pot continuar complint perfectament la seva funció. Però de vegades cal retirar totalment o parcialment materials envellits o incompatibles abans de començar el tractament nou.

Per exemple, pot ser que una pintura s’hagi reentelat fa dècades. En aquest cas cal determinar quin adhesiu es va fer servir, en quin estat es troba i si convé conservar aquest reentelat o desmuntar-lo.

El mateix passa amb les repintades. De vegades una petita pèrdua original està coberta per una zona de pintura afegida molt més gran. Abans de reintegrar l’obra correctament, pot ser necessari distingir l’original dels materials afegits i eliminar selectivament intervencions anteriors. La presència de reentelats i sobrepintats antics és habitual en pintures històriques i pot complicar força una intervenció nova.

Per aquest motiu, una pintura que no s’ha restaurat mai pot resultar més senzilla —i, per tant, més econòmica— que una altra d’aparentment idèntica que ja hagi passat per diverses intervencions.

El revers pot explicar més coses que la part davantera

Una fotografia bonica de la cara del quadre no sempre és suficient per preparar un pressupost.

També necessito veure’n el revers.

M’hi fixo, entre altres coses, en:

• esquinçades, forats i deformacions de la tela;
• vores originals tallades o debilitades;
• pedaços i reforços antics;
• l’estat de les zones subjectes al bastidor;
• costures;
• pèrdua de tensió;
• oxidació i fragilitat de la tela;
• la presència d’un reentelat anterior.

Fins i tot l’estructura del teixit original pot ser important.

En conservació s’examinen per separat l’ordit i la trama, així com la seva densitat i regularitat. El recompte de fils és un dels paràmetres que es fan servir tècnicament per descriure un suport tèxtil. Una tela fina i molt tancada no planteja exactament els mateixos problemes estructurals que una de gruixuda, oberta i irregular.

Això pot influir, per exemple, en com s’alineen els fils després d’una esquinçada, en el tipus de reforç necessari i en la manera d’estabilitzar el suport sense introduir-hi tensions noves.

Una esquinçada recent amb els fils encara ben col·locats pot ser relativament senzilla. Si fa anys que està deformada, les vores poden haver perdut la posició original i la intervenció es complica. El Canadian Conservation Institute assenyala precisament que deixar una esquinçada sense tractar pot acabar dificultant l’alineació de les fibres.

No totes les capes de pintura permeten treballar de la mateixa manera

La variable següent és la capa pictòrica.

Una pintura amb una capa relativament gruixuda, estable i ben adherida pot tolerar procediments massa arriscats per a una altra feta amb veladures extremament fines.

I aquí comença una part especialment interessant de la feina.

El color que veiem no necessàriament ens diu quin material tenim al davant.

Els vermells transparents, determinats verds i algunes zones fosques poden requerir proves especialment acurades. No pas perquè «tots els pigments verds o negres siguin fràgils», sinó perquè històricament aquests colors es podien obtenir amb pigments, laques, mescles i proporcions d’aglutinant molt diferents.

Les laques vermelles, per exemple, són colorants fixats sobre un suport inorgànic i algunes varietats històriques són força sensibles a la llum. També hi ha pigments diferents que poden reaccionar de manera distinta a determinats productes de neteja.

Per això, una zona que sembla senzilla pot necessitar moltes més proves que una altra.

En restauració, l’objectiu no és trobar «el producte que neteja més». És trobar el sistema que elimina allò que volem retirar amb la mínima interacció possible amb allò que volem conservar.

El tipus de vernís també modifica el preu

Una capa groguenca damunt d’una pintura antiga pot semblar simplement «vernís vell».

Però no tots els vernissos són iguals.

Històricament s’han fet servir resines naturals i, més endavant, molts polímers i resines sintètiques. A més, una mateixa pintura pot haver rebut diverses capes en moments diferents.

L’envelliment en modifica les propietats. Alguns vernissos es tornen grocs, esdevenen trencadissos o canvien de solubilitat amb el temps.

Abans de retirar-ne un, faig proves per determinar la seva finestra de solubilitat i, alhora, la sensibilitat de la pintura que hi ha a sota.

En comptes de pensar simplement en «un dissolvent fort o fluix», en conservació es treballa amb sistemes de polaritat, capacitat d’inflament i velocitat d’evaporació diferents, a més de sistemes aquosos, emulsions o gels quan el cas ho requereix.

Això és important perquè un líquid aplicat sobre una pintura no necessàriament es queda a la superfície: pot penetrar per esquerdes i capil·lars cap als altres estrats. Els dissolvents també poden provocar inflament, extreure components solubles o estovar l’aglutinant pictòric.

Per això la neteja se sol fer amb petites proves progressives abans de decidir el sistema definitiu.

La llum ultraviolada també pot ser útil durant l’examen per estudiar la distribució de certs vernissos, retocs i restauracions anteriors, tot i que no substitueix les proves materials.

Aleshores, quant pot costar restaurar un quadre?

Com a orientació, una intervenció professional pot anar des d’uns quants centenars d’euros en tractaments localitzats fins a diversos milers d’euros quan cal intervenir tant l’estructura com la superfície d’una pintura gran o molt malmesa.

La diferència sol estar en la quantitat de processos necessaris.

Una obra pot necessitar únicament:

neteja → petits estucats → reintegració → envernissat

mentre que una altra pot requerir:

eliminació d’una restauració anterior → consolidació → reparació d’esquinçades → tractament del suport → reentelat → neteja → eliminació del vernís → retirada de repintades → estucat → reintegració cromàtica → envernissat final.

Tot i que, de cara enfora, totes dues siguin simplement «un quadre vell».

Per això prefereixo calcular cada restauració individualment en lloc d’aplicar una tarifa basada només en els centímetres quadrats.

Quines fotografies necessito per preparar un pressupost?

Per a una primera valoració normalment són útils fotografies de:

• tota la pintura per davant;
• tot el revers;
• els danys principals de prop;
• les vores i les cantonades;
• la superfície amb llum lateral, si hi ha esquerdes, aixecaments o deformacions.

També necessito saber-ne aproximadament les dimensions.

Amb aquestes imatges normalment puc indicar quin tipus d’intervenció sembla necessària i preparar una estimació inicial.

Tanmateix, en el cas de pintures antigues, obres de cert valor o restauracions estructurals importants, continuo preferint examinar la peça físicament.

Una fotografia pot mostrar una esquerda.

Però no em pot dir amb la mateixa precisió si la preparació se separa del suport, fins a quin punt una capa pictòrica és soluble, quin adhesiu hi ha sota un reentelat o com respon realment un vernís envellit durant una prova de neteja.

I són precisament aquestes petites diferències les que sovint determinen tant el tractament correcte com el preu.