Restauració de les pintures de l’Herboristeria del Rei

Aquest projecte va reunir la conservació de més de 14 pintures de Francesc Soler i Rovirosa a l’Herboristeria del Rei, un dels establiments històrics més singulars de Barcelona. Soler i Rovirosa en va decorar l’interior el 1858; avui, aquestes pintures formen part de la memòria artística i comercial de la ciutat. L’establiment també va aparèixer com a perfumeria a la pel·lícula El perfum.

Les obres es trobaven en un estat molt delicat: pols i brutícia profundament adherides, vernissos envellits, pèrdues de pintura i teles debilitades. No era una intervenció senzilla ni repetitiva: cada obra tenia problemes propis i calia conservar el conjunt amb coherència.

Un encàrrec que altres no van voler assumir

Abans d’arribar al meu taller, dos restauradors havien rebutjat el projecte. No el vaig acceptar perquè fos fàcil: vaig acceptar el repte perquè podia estudiar cada problema i buscar-hi una solució adequada. L’experiència és fonamental, però en una intervenció així també calen inventiva, paciència i capacitat per canviar d’enfocament quan l’obra ho demana.

Em van confiar més de catorze pintures de gran valor històric. Per a mi, va ser un honor i una responsabilitat enorme.

El suport: retornar estabilitat a la tela

Totes les teles necessitaven reentelatge: una intervenció estructural que afegeix un nou teixit de suport al revers de l’original debilitat. No consisteix simplement a enganxar una tela. La unió i la tensió han de quedar controlades i uniformes; si no, poden aparèixer deformacions i ondulacions que afectin tant l’aspecte com l’estabilitat de la pintura.

És una feina que requereix ofici i precisió. En aquest conjunt, a més, calia resoldre estrips, vores fràgils i zones debilitades sense perdre de vista que cada pintura formava part d’una decoració històrica.

Neteja i recuperació de les pèrdues

Vaig retirar gradualment el vernís envellit i la brutícia acumulada durant anys, inclosa la pols incrustada a la superfície. La neteja es va controlar amb cura per preservar la capa pictòrica original. Després de retirar les capes que n’alteraven la lectura, les pèrdues i l’estat real de cada obra es van fer més visibles.

Les zones danyades es van estabilitzar i les llacunes es van reintegrar de manera localitzada. El retoc es va limitar a les pèrdues: no vaig repintar la pintura original ni inventar parts perquè semblés nova.

Una confiança que es cuida

Em sento especialment orgullós d’aquest projecte. La dificultat exigia més que seguir una recepta: calia observar, provar, ajustar i resoldre problemes reals sense comprometre les obres. Cada decisió es va prendre amb l’objectiu de conservar-les i allargar-ne la vida.

La reintegració es va limitar a les pèrdues i es va fer amb materials reversibles; la pintura original es va conservar sense repintar-la. Una restauració responsable no transforma l’obra perquè sembli nova: estabilitza allò que està en risc i ajuda a tornar-la a llegir, respectant-ne la història.